El destí dels innovadors és tortuós, i el destí dels desafiadors és accidentat.
Quan l'"Emperador del vi" Robert Parker estava al poder, l'estil dominant al món del vi era produir vins amb bótes de roure pesades, sabor intens, aroma més afruitat i un contingut d'alcohol més alt que li agradava a Parker.Com que aquest tipus de vi s'ajusta als valors principals de la indústria del vi, és especialment fàcil guanyar premis en diversos premis de vi.Parker representa la tendència de la indústria del vi, representant un estil de vi ric i sense restriccions.
Aquest tipus de vi pot ser l'estil preferit de Parker, de manera que aquesta època s'anomena "l'era de Parker".Parker era un veritable emperador del vi en aquell moment.Tenia dret a la vida i a la mort sobre el vi.Mentre obrís la boca, directament podia elevar la reputació d'un celler a un nivell superior.L'estil que li agradava era l'estil pel qual competien els cellers.
Però sempre hi ha gent que vol resistir, que no serà mainstream, i que s'adhereix a la tradició que van deixar els seus avantpassats i no segueix la tendència, encara que el vi que produeixen no es pugui vendre a un preu alt;aquestes persones són aquelles que “volen fer bon vi de tot cor”.Els propietaris de castells, són innovadors i desafiadors sota els valors actuals del vi.
Alguns d'ells són propietaris de cellers que només segueixen la tradició: faré el que va fer el meu avi.Per exemple, Borgonya sempre ha produït vins elegants i complexos.El típic Romanee-Conti representa vins elegants i delicats.estil vintage.
Alguns d'ells són propietaris de cellers atrevits i innovadors, i no s'adhereixen al dogma anterior: per exemple, a l'hora de fer vi, insisteixen en no utilitzar llevats comercials, sinó només amb llevats tradicionals, que és típic d'alguns cellers de renom. a Rioja, Espanya;encara que aquest vi tingui un gust "desagradable", però la complexitat i la qualitat augmentaran a un nivell superior;
També tenen desafiadors a les regles actuals, com el rei del vi australià i el cerveser de Penfolds Grange, Max Schubert.Després de tornar a Austràlia després d'aprendre les tècniques d'elaboració del vi a Bordeus, va creure fermament que el Syrah australià també podia desenvolupar aromes d'envelliment avançat i mostrar qualitats extraordinàries després de la criança.
Quan va elaborar Grange per primera vegada, va rebre un ridícul més despectiu, i fins i tot el celler li va ordenar que deixés de fer Grange.Però Schubert creia en el poder del temps.No va seguir la decisió del celler, sinó que en secret va produir, elaborar i envellir ell mateix;i després va lliurar la resta al temps.A la dècada de 1960, finalment a la de 1960, Grange va demostrar el fort potencial d'envelliment dels vins australians, i Austràlia també tenia el seu propi rei del vi.
Grange representa un estil de vi antitradicional, rebel i no dogmàtic.
La gent pot aplaudir els innovadors, però poca gent els paga.
La innovació en el vi és més complexa.Per exemple, el mètode de collir raïm és triar la recollida manual o la recollida a màquina?Per exemple, el mètode de premsar el suc de raïm, es premsa amb tiges o es premsa suaument?Un altre exemple és l'ús del llevat.La majoria de la gent admet que el llevat autòcton (no s'afegeix cap altre llevat a l'hora de fer vi, i el llevat portat pel propi raïm es deixa fermentar) pot fermentar aromes més complexes i canviants, però els cellers tenen requisits de pressió del mercat.Havia de considerar llevats comercials que mantinguessin un estil de celler consistent.
La majoria de la gent només pensa en els beneficis de la selecció a mà, però no vol pagar per això.
Anant una mica més enllà, ara és l'era posterior a Parker (comptant des de la jubilació de Parker), i cada cop més cellers comencen a reflexionar sobre les seves estratègies vitivinícoles anteriors.Al final, hem de fer l'estil amb cos i desenfrenat de la "tendència" del mercat, o hem de fer un estil de vi més elegant i delicat, o un estil innovador i més imaginatiu?
La regió d'Oregon dels Estats Units va donar la resposta.Van elaborar un Pinot Noir tan elegant i delicat com la Borgonya a França;Hawke's Bay a Nova Zelanda va donar la resposta.També van elaborar Pinot Noir en el poc apreciat estil Bordeus de Nova Zelanda del primer creixement.
El "Classified Chateau" de Hawke's Bay, més endavant escriuré un article especial sobre Nova Zelanda.
Al sud dels Pirineus europeus, un lloc anomenat Rioja, també hi ha un celler que va donar la resposta:
Els vins espanyols donen la impressió que s'han utilitzat moltes, moltes bótes de roure.Si amb 6 mesos no n'hi ha prou, seran 12 mesos, i si amb 12 mesos no n'hi ha prou, seran 18 mesos, perquè als veïns els agrada l'aroma avançada que aporta més envelliment.
Però hi ha un celler que vol dir que no.Han elaborat un vi que pots entendre quan el beus.Té aromes de fruites fresques i explosives, que és fragant i té més riquesa.Vi tradicional.
És diferent dels simples vins negres afruitats del Nou Món general, però semblant a l'estil pur, ric i impressionant de Nova Zelanda.Si faig servir dues paraules per descriure'l, seria "pur", l'aroma és molt net, i el final també és molt net.
Es tracta d'un Tempranillo Rioja ple de rebel·lia i sorpresa.
La New Zealand Wine Association va trigar 20 anys a determinar finalment el seu llenguatge promocional, que és "Pure", que és un estil, una filosofia de vinificació i l'actitud de tots els cellers de Nova Zelanda.Crec que aquest és un vi espanyol molt "pur" amb una actitud neozelandesa.
Hora de publicació: 24-maig-2023